rotoscòpies del confinament

Quan reviso les meves sospites m’apareixen la ciutat, l’economia, l’alimentació, la política, la pertinença, l’escola, la biografia i, sobretot, l’addicció a la raó per sobre de la intuïció a l’hora de definir el món i la història. A vegades em sembla gairebé real que el món ja ve vestit de fàbrica, com un producte estancat en una data de caducitat estranyament eterna, sospitosa. Aquest projecte volia ser un joc per redefinir paraules, qüestionar definicions i relats estancats mitjançant la conversa. S’enviava la proposta als participants i la reflexió que retornava es transformava en una rotoscòpia, una tècnica d’animació, una manera d’escoltar un dibuix.

vimeo