Dues sincronies em van portar a iniciar aquest projecte. La primera va ser descobrir l’existència de les minuteres a través d’en Pol Segura, fotògraf de carrer, el meu mestre. La segona va ser redescobrir una càmera fotogràfica que va pertànyer al meu avi Joan, una ICA (Internationale Camera AG / SA) amb obturador Compur, fabricada a Dresden als anys vint, una càmera de plaques que es va utilitzar per última vegada l’any 1927.
Una minutera o càmera afgana és una càmera-laboratori que permet fer i revelar imatges in situ en pocs minuts. Inicialment, la idea era fer una minutera per reviure la ICA Dresden de l’avi i disparar un sol retrat: una imatge de la meva mare a través de la lent de l’avi Joan, a qui no vaig conèixer. Construir aquest artefacte em va portar a revisar la història familiar, a parar atenció a la guerra civil, un passat que els meus havien anat recopilant minuciosament.
Després del primer retrat el projecte es va activar i segueix en actiu a través de les sessions dibuixar una minutera, sessions de retrats-conversa on el procés de la fotografia es converteix en un espai on compartir la vinculació familiar amb la guerra civil.
Camp de treball dels Omells de Na Gaia / Camp de concentració de San Marcos de León
Aquest projecte es va iniciar l’any 2019 al Konvent Zero (Berga). S’ha passejat pels carrers de Caldes d’Estrach, Rocacrespa (Cubelles), Hull (UK), per les aules de l’Escoles Baloo de Montbau, pel Museu d’Art de Sabadell, per l’Arteneu i l’Escola Illa d’Art i Disseny de Sabadell i pel Festival Brilla 2025 (Illa a l’Estruch).
lescosidores 